divendres, 2 de desembre del 2011

Llegir? És clar que sí!

Per una estona (Sic Transit Gloria Mundi!) els mitjans van anar plens del Pla d'Impuls de la Lectura del Departament d'Ensenyament, amb equiparació inclosa entre raspatllar-se les dents cada dia i la lectura (és important que ningú es confongui: seria trist veure un nen mirant de llegir un raspall de dents, però més preocupant veure'n un que volgués raspatllar-se les dents amb l'últim del Carlos Ruiz Zafón!).
És difícil opinar sobre el Pla a partir del que en diuen els mitjans, perquè, com passa sovint, se'n destaquen aspectes més aviat anecdòtics, així que no m'hi posaré, però sí que voldria dir algunes Coses Que Penso sobre la lectura, coses amb què caldria anar amb compte, i coses per anar endavant!

Compte amb convertir la lectura en una tortura.
Compte amb obligar els pares i mares a fer llegir els nens a casa ("els heu de fer llegir mitja horeta cada dia, i que s'hi fixin bé"), perquè el que hauria de ser un plaer compartit esdevé una font d'empipades i rancúnia contra els llibres.
Compte amb les lectures obligatòries ("Impero" és un dels tres conjurs prohibits als mags a Harry Potter: per alguna cosa serà!) perquè "Llegeix!" és tan lleig -i tan poc eficaç- com "Riu!", "Estigues content!" o "Estima!".
Compte amb menystenir determinades lectures, i amb considerar que alguns llibres S'Han De Llegir (els "clàssics": aquests llibres dels que tothom parla però que gairebé ningú no ha llegit).
Compte amb fer servir la lectura com un càstig ("Com que ja has acabat els deures? Que vols mirar la tele? No, no... Fes alguna altra cosa, no sé... Al menys, agafa un llibre!").
Compte amb els eslògans pretesament motivadors: els possibles futurs lectors -especialment els adolescents- són ben poc sensibles -i més aviat es reboten- a lemes tipus "llegir fa volar la teva imaginació". Si de cas, desperten la seva imaginació per suggerir-te on pots ficar-te els eslògans... i els llibres i tot!.
Compte, en definitiva, amb voler fer creure que qui no llegeix és un mala bèstia (no oblidem que Hitler va escriure un llibre) o pretendre que qui no llegeix de petit ja és un "cas perdut" (quanta gent no haurà descobert de ben gran el plaer de la lectura a partir de, per exemple, "Los pilares de la tierra"?)


En canvi, endavant amb llegir i explicar contes als nostres fills: els contes de sempre i sempre de la mateixa manera, i els contes nous i sempre diferents.
Endavant amb llegir en veu alta, i fer veus segons els personatges, i emocionar-nos (i ser exigents amb la nostra lectura, que ells ja voldran imitar-nos).
Endavant amb llegir de tot (llibres i còmics, revistes i diaris, etiquetes, caixes de cereals, rètols, tires còmiques, caràtules de discos...) i en qualsevol suport (en pantalla o paper, llegir sempre et farà bé!).
Endavant amb estar atents als gustos i aficions dels nostres fills, per suggerir-los lectures adients, sense menystenir la seva tria ni les seves ganes de llegir sempre sobre un determinat tema o sempre el mateix.
Endavant amb el dret (enunciat per Daniel Pennac a "Com una novel.la") a deixar un llibre sense acabar (no perquè no haguem "triomfat", sinó perquè el llibre "no ha triomfat" amb nosaltres -si més no, en aquell moment de la nostra vida!-).
Endavant, sobretot, amb el nostre entusiasme parlant de llibres, i de personatges, i de com han influït en les nostres vides, i endavant amb la nostra coherència (diu en Francesco Tonucci que els nostres fills tenen molt poca experiència de veure'ns llegir als pares: quants llibres hi ha a la nostra carta als Reis?).


Perquè llegir, si no ve de gust, no serveix de res. Encara més, si no ve de gust, no té gust de res!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada