dilluns, 18 de juny de 2012

Que no sigui pel Pot de les Galetes!


A la revista Estris d'Educació en el Lleure dels mesos de gener-febrer vaig publicar un article que em penso que ara que ens acostem a l'estiu, pot resultar interessant per a monitors, caps, responsables d'activitats de lleure... i, espero, per a qualsevol educador que es plantegi quin és l'origen de la seva vocació. Aquí el teniu!

Per què vols ser monitor? No, no contestis encara. Fes-ho després de la publicitat... o després de llegir el que em va explicar un noi fa anys: quan jo era petit i anava a colònies, recordo que a l’estona del berenar fèiem fila davant d’un monitor que ens repartia galetes que treia d’un pot de llauna. Quan s’acabava la fila, tancava el pot i se l’enduia. Li vaig preguntar què tenia a veure allò amb el motiu per ser monitor. I em va respondre: doncs que jo volia ser com ell, ser el que tenia el pot de les galetes!

Ni els jocs, ni l’aventura, ni la natura, ni el quotidià, ni les cançons... Res d’això havia quedat en la memòria d’aquell noi. De l’experiència extra-ordinària de les colònies només romania el Pot De Les Galetes, una mena de Sant Graal (de llauna) del Monitoratge: aquest era el seu motiu, tristot i més aviat mesquí, per voler ser monitor.

Ja sé que és només una anècdota, i assumeixo que em faig gran i que vaig esdevenint una d’aquelles vaques més-o-menys-sagrades que remuguen i rondinen. I no us enganyaré –mi m’enganyaré- afirmant que abans sí que ens fèiem monitors per bons motius..! No, de debò que no vull rondinar ni mirar enrere. 

El que sí que vull és fer una mini-exhortació a actituds i valors importants que haurien de ser presents en el ser monitors: la constància, l'alegria, el gust pel treball ben fet, l'acollida, el saber escoltar, la disponibilitat, la capacitat de sacrifici... Perquè estic segur que aquesta és la millor motivació: les ganes de fer crèixer els propis talents i posar-los al servei dels altres, les ganes de ser els millors monitors possibles, les ganes de crear activitats apassionants, profundes, divertides, dinàmiques, significatives.., les ganes de posar rostre humà a tots aquests valors fonamentals i fer-los propers a tots els vostres nens i nenes... Des de la senzillesa, i la coherència, i la feliç responsabilitat de ser jardiners de llavors magnífiques que han de donar molt de fruit!

Tornem a la pregunta del principi: per què vols ser monitor? Ja sabeu que diuen que els voluntaris no estan pagats no perquè no tinguin valor, sinó perquè no tenen preu. Doncs això, en aquest temps d’obsessió per l’economia, permeteu-vos ser generosos: sigueu monitors que no tenen preu!

I sobretot que el preu no sigui... un pot de galetes!

dijous, 14 de juny de 2012

Si EuroVegas, te la pegas!

Quan ensenyava Història de l'Art a COU passàvem una mica per sobre d'alguns temes del currículum que no eren tan "selectivables", com ara la planificació urbanística i les grans remodelacions al llarg de la Història (París, Madrid, Barcelona, Brasília...). Però encara que no els treballéssim gaire, sí que fèiem alguna reflexió, com ara que les remodelacions més bèsties han estat aquelles que s'han fet amb l'aquiescència (o el suport decidit) de règims absolutistes que han foragitat sense manies la gent que hi pogués haver en el lloc a remodelar, poble que, per dir-ho ras i curt, "destorbava". De vegades, sentint alguns arquitectes de segons quin Ajuntament, m'ha fet la sensació que per un moment desitjaven que tornessin aquells "temps feliços" en què es podia jugar amb la gent i les seves cases com si fossin peces del Lego.
Ara ens trobem davant una possible gran remodelació: posar el complex d'EuroVegas on hi ha un espai natural i agrícola, al Baix Llobregat. Fixeu-vos que no dic "ens trobem davant un dilema", perquè si alguna cosa està clara és que no decidim res: estem completament al marge. Aquesta situació de "peces de Lego" en què ens posen ja ens hauria de fer sospitar que alguna cosa no va bé...

S'han donat arguments a favor i en contra, per bé que clarament els arguments favorables han comptat amb molta més repercussió mediàtica i conceptual: les anades i vingudes d'Adelson i el seu personal, que si sí que si no, que si canvis en la legislació laboral, que si deixar fumar, que si edificis baixets, que si gratacels, que si és la dona d'Adelson qui talla el bacallà, que si mira que si el posarem fora d'Espanya, que si li canviem el nom (Gaudí Sands!), que si mogollon de llocs de treball... En canvi, les postures contràries han estat força menyspreades: que si pijoprogres que volen salvar un ocellet del delta, que si en temps de crisi no es poden tenir manies, que si estiguessin a l'atur ja veurien, que si la cultura del no...

Jo em considero molt urbanita, i els que em coneixen saben que, per bé que m'agrada l'excursionisme i sortir al camp no se'm pot definir precisament com un ecologista radical, però he de dir que estic en contra de l'EuroVegas al Baix Llobregat, i per això vaig anar a la concentració del 17 de juny convocada per la Plataforma Aturem EuroVegas a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

Per què?

-Perquè a on volen posar EuroVegas ja hi ha una activitat, una gran activitat agrícola. Ja hi ha pagesos que produeixen algunes de les millors fruites i hortalisses: carxofes, cireres, préssecs...

-Perquè Las Vegas va començar en un desert. La zona on volen posar EuroVegas és una de les més fèrtils de Catalunya. No, de debò! Sé que per als que vivim a Can Fanga la idea resulta curiosa, però és així, un "territori Comanche" agrícola! Ens podem permetre perdre-ho?

-Perquè ja han patit prou expropiacions (i moltes d'elles per cobrar encara..!): autopistes, autovies, carreteres, AVE... Potser ja n'hi ha prou, no?

-Perquè per una banda promocionem la "dieta quilòmetre zero" i per una altra banda ens volem carregar pim-pam un dels llocs on es produeixen alguns dels millors fruits de la terra. Té gràcia que algú pretengués dir-li Gaudí Sands al complex aquest, quan Gaudí remata algunes de les puntes de la Sagrada Família amb escultures de fruites que són mostres de l'Amor de Déu per la nostra terra... "Gaudí Sands"? Què volem? Re-matar Gaudí?

-Perquè un munt de nens i nenes tenen ocasió d'anar-hi per conèixer cada dia de prop les plantes, els arbres, les fruites, els pollastres, la feina de pagès... No diem sovint que els nens d'avui dia es pensen que la fruita ja creix a l'arbre en safates de porexpan? 

-Perquè hi ha un munt de possibilitats i llocs de treball en l'agricultura i al seu voltant: anar a fons en l'agricultura ecològica, fer producte de qualitat, trobar vies de comercialització, mercat de proximitat, turisme gastronòmic... Amb què cuinaran els grans cuiners i cuineres catalans els seus plats si no disposen de productes de qualitat?

Hi ha molts perquès per defensar l'agricultura i la natura del Baix Llobregat. Si voleu saber més, aquí trobareu molta informació. No és la que surt als mitjans de comunicació, però en fi...

Després del gran incendi de Roma l'any 64, Neró es va fer construir la "Domus Àurea", un mega-palau en un híper-jardí, que ocupava tot plegat una tercera part de la ciutat de Roma. Us imagineu Neró anunciant-ho al poble? "No sé, poble, m'estic decidint entre Roma o Càpua... Sí, ja sé que hi ha cases per aquí, però penseu en l'oportunitat que tindreu tots els esclaus construint el meu palau, i després amb les feines de manteniment i servei de tot plegat. Treballs per tota la vida! No més crisi! Però Roma o Càpua..? Va, vinga, que sigui Roma!" I tot el poble va cridar i aplaudir, agraïts per la promesa de treball (esclavitud, però segura!). 

No, no crec que anés així: un poble que fes això no seria un poble gaire espavilat, oi?

Doncs això, jo us animo a fer servir totes les plataformes que tingueu a l'abast per cridar per les nostres carxofes, cireres, préssecs, pollastres... i per la nostra terra, a cridar que si EuroVegas, te la pegas! O bé ens podem llençar en braços de Mr. Adelson i la seva proposta (no estaria de més recordar que Las Vegas va nèixer de la visió d'un gàngster...)

Aturem EuroVegas o Visca EuroVegas: què cridarem? Això encara ho podem triar...